La Valentina ha preparat un tema per avui:
"Jo volia parlar sobre les guerres arreu del món que considero que són molt greus:
Aquí vull presentar el poema en el que m’he basat per escriure aquesta idea,
POEMA DE LA INDIGNACIÓN
¡Qué suerte no ser una madre palestina, ni una madre siria, ni una madre afgana, ni una madre kurda, ni una madre del cuerno de África!
Qué suerte no tener que sostener la muerte de mi hijo en mis brazos…
Ese pequeño cuerpo que se ha muerto sin más, de hambre, de sed,
Desangrado, atravesado, zas, por una bala!
¡Que suerte no tener que abrazar a mi hijo muerto mientras mis ojos se resecan, lentamente, de dolor, de impotencia, de rabia contenida!
¡Que suerte no tener que sortear cada día, el rostro enjunto y oscuro de la Parca, y regalarle, esconderle, ocultarle los rostros malditos de mis hijos, que han nacido donde nada importan, donde nada valen, donde nada son…!
Qué suerte, me repito cada día, qué suerte, mientras mis hijos, tranquilos, duermen su infancia merecida.
Marisa Peña.
Aquest poema és molt trist però a la vegada molt real. Al món hi han aquestes desgràcies i com ja sabeu ara mateix hi han guerres arreu del món en les que moren cada dia milers de persones. Voldria tractar aquest tema ja que em sembla molt important i voldria millorar-lo amb totes les meves forçes."
Arrel d'aquesta exposició de la Valentina, podem debatre sobre aquestes qüestions. Apareix el tema de les dones a les guerres, el seu papaer; es planteja com abans a les guerres es barallaven els homes al camp de treball, i les dones es quedaven vídues o soles per un temps; ara es fa la guerra a tot arreu, atacant a població civil.
La Sònia ens parla de Moçambic, a on té família.
I el Lluis proposa que pot ajudar als joves a fer bones exposicions amb la seva experiència al seu lloc de feina.
