dimarts, 27 de maig del 2014

Bocins d'història: Fotografies d'en Salvador Rosselló Mayol

Avui, dia 27 de maig, en Salvador també ens ha portat uns llibres amb fotografies del nostre antic entorn: El Santuari de la Mare de Déu del Coll, 1897, encara que l'església va ser construïda al S.XI.

També ha portat una imatge de la Masia Can Mora, construïda al 1750.

Aquests turons del Coll sempre han estat poblats des de l'edat mitjana.

Aquests llibres van ser editats pel Grup d'història Coll Vallcarca, que alguns dels membres formen part del Punt de Trobada Virolai.












Bocins d'història: Objectes d'en Jaume Guillem i Gurt

Avui, dia 27 de maig, han faltat diverses persones a la nostra trobada. No han vingut els avis de la residència Sar Quavitae, en Marcos Oliveras, la Purita que està convalescent i finalment la Cristina per motius laborals.

Malgrat tot hem portat bocins d'història que anem a analitzar:

En Jaume ens ha portat diversos objectes:

En primer lloc ens ha portat un conjunt de monedes fraccionaries espanyoles que va des de l'etapa de la primera república espanyola (1873) dins del període anomenat Sexenni revolucionari i la Restauració Borbònica amb el regnat d'Alfons XII i Alfons XIII .

Totes són de Barcelona tot i que el seu origen d'acunyació és la Casa de la Moneda de Madrid, per la qual cosa la seva antiguitat supera els 120 anys.

Els materials emprats són la plata, el níquel i el coure.

Tenen un gran  valor sentimental pel Jaume.




La cullera d'en Jaume va ser fabricada amb un útil que ell mateix va fer per encàrrec d'un industrial joier. Dins del forat de la cullera hi ha un duro de plata de l'època d'Alfons XIII.
Aquesta feina va ser molt fàcil pel Jaume que tenia unes mans d'or.
La cullera té una antiguitat de 30 anys i està ubicada al barri del Coll.





La medalla de plata i el rosari tenen més de 200 anys, pertanyen a la família Añó i han passat generació rere generació fins arribar a les mans d'en Jaume.

Té un valor sentimental incalculable per a en Jaume i en un futur ell la passarà a les seves nétes que encara no saben de la seva existència, per tant serà una gran sorpresa.



dimecres, 21 de maig del 2014

Debat sobre Esport i Educació

En Guillem obre el debat parlant de les normes i les regles a l'esport. Parla sobre el paper del jutge, que determina el que es pot fer i el que no, i s'ha d'acceptar. 

En Jordi comenta que està molt bé lo de l'esport, però que manca civisme, per exemple a l'hora de deixar seure al bus, d'anar pel carrer. Planteja si això s'ha d'ensenyar a l'escola. Diu que abans s'ensenyava a l'escola. 

El Tomàs diu que l'incivisme al carrer, no és només cosa de joves, de gent gran també. 

La Purita pensa en els esports dels nens i nens, en els pares i mares que van a veure'ls i es barallen. Es comenta que fa poc en un d'aquests partits, un pare va pegar a l'àrbitre que tenia 16 anys. La Purita diu que això no és cultura esportiva. 

En Pep i en Pablo juguen a futbol. Ens expliquen que a un partit que van anar, van haver de separar a uns pares que s'estaven barallant. Diuen que es perillós pels àrbitres. I que s'està fent una campanya de respecte per sensibilitzar als pares. 

En Pablo destaca que, de vegades, fer esport és un sacrifici perquè requereix molt temps. En Tomàs explica que ell va haver de deixar de fer atletisme al RCD Espanyol perquè treballava 13 hores diàries. En Tomàs pensa que el jovent no té cultura de l'esforç, en general. 

La Purita creu que fer esport no es perdre el temps, sino aprendre a fer una activitat que educa.

En Paco ens explica que ell sempre ha prioritzat els estudis davant de l'esport, i és el que els hi deia als nois que entrenava. I el que ha prioritzat davant de tot és ser bona persona. També parlava del respecte a l'àrbitre.

dimarts, 20 de maig del 2014

Bocins d'història: Aquarel·la

L'Arnau ens ha portat una aquarel·la feta pel seu avi Joan en la que es mostra un planta més gran al costat d'una més petita.

Aquesta aquarel·la és molt apreciada per la seva avia, l'Isabel, ja que va ser el primer dibuix que va pintar després de sortir de la UVI on va estar ingressat durant un mes per una pneumònia.

Al peu dret de la imatge es pot llegir "Abril del 2005, després de sortir de la UVI".





Bocins d'història: Notícia al diari sobre un enderrocament

La Júlia ha portat un diari (El Periódico) de l'1 de Novembre de 1990, ja que hi ha un article que parla d'un possible enderrocament de l'habitatge de la seva àvia Joana.

El diari explica que alguns dels veïns de l'edifici varen tenir que ser desnonats durant 1 any i traslladats a l'ajuntament de Gràcia. Tot i que en el cas de la seva àvia no va estar-hi un any.

Per sort, la seva àvia segueix vivint a l'edifici.




dimecres, 14 de maig del 2014

Esport: Llançament de pes

En Guillem ens ha portat el llibre "La fotografia és fàcil" on podem veure'l quan practicava atletisme, concretament l'especialitat de llançament de pes.



Bocins d'història: Mineral de Brasil de la Purita i en Guillem

La Purita i en Guillem ens han portat un mineral de Brasil que es diu geoda i que per fora sembla com si fos de pedra.

En Guillem ha fet, dins el mineral,  un naixement amb les figures de plata.


Acte a la Residència SarQuavitae

El dia 29 d'abril la Residència SARquavitae va celebrar el seu 11è aniversari i va convidar als membres del Grup de Trobada Virolai.




A l'acte, el Grup va llegir aquesta carta atribuïda a Gabriel Garcia Márquez, mort recentment. 

“Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, aprovecharía ese tiempo lo más que pudiera. Posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.
Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.
Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz.


Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen.
Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.


A los hombres les probaría cuan equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse.
A un niño le daría alas, pero le dejaría que el solo aprendiese a volar.
A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido.
Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres… He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada.
He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.


He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse.
Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrá de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.
Trata de decir siempre lo que sientes y haz siempre lo que piensas en lo más profundo de tu corazón.


Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma.
Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo, te diría “Te Quiero” y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.


Siempre hay un mañana y la vida nos da siempre otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.
El mañana no lo está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si mañana nunca llega, seguramente lamentaras el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo.
Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles, “lo siento” “perdóname”, “por favor”, “gracias” y todas las palabras de amor que conoces.
Nadie te recordará por tus nobles pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos.


Finalmente, demuestra a tus amigos y seres queridos cuanto te importan".


dimarts, 13 de maig del 2014

Bocins d'història: Les joies d'en Jordi

Avui,  dimarts 13 de maig, en Jordi ens ha explicat l' història del seu pare Jaume,  quan va haver d'anar a la guerra del Marroc en la qual va fer amistat amb un marroquí de l'exèrcit espanyol (els regulars).

En Jaume, que d'ofici era joier,  va ensenyar al citat marroquí a manipular els motors Hispano-Suïssa, que eren per a llavors motors d'automòbil que a la guerra s'utilitzaven per crear corrent.

En agraïment, l'amic d' en Jaume, va regalar-li aquestes joies per a que les regalés a la seva núvia, la mare d en Jordi.


Aquí veiem les joies que l'amic d'en Jaume li va regalar.